Aquesta tècnica petrogràfica consisteix en bombardejar una mostra amb electrons durant un marge de temps determinat. La radiació és dispersada per cada mineral en una determinada direcció, i d'aquesta manera, permet identificar el material a través de difractogrames. La mostra per l'anàlisi es pot obtenir mitjançant la seva polvorització (agregats orientats) però aquest procés no és una condició necessària. La aplicabilitat i avantatges de aquesta tècnica es poden resumir en els aspectes següents:

  1. Determinació de la composició mineral dels materials.
  2. Definició de la procedència de les matèries primeres.
  3. Diferenciació entre materials amorfs i cristal·lins.
  4. Determinació de les fases dels diversos minerals cristal·lins. Aquesta tècnica resulta especialment apropiada per a reconèixer les fases de
  5. minerals determinats com, per exemple, l'argila que per la seva granulometria fina, difícilment poden reconèixer-se sota el microscopi. Així mateix, l'anàlisi de fases permet inferir les atmosferes i temperatures de cocció a les que varen ser sotmesos els recipients ceràmics.
  6. Tècnica destructiva / no destructiva.