La pedra constitueix la primera matèria primera transformada des dels principis de l'evolució humana. És per això que els estudis d'artefactes lítics tallats gaudeixen ja d'una llarga tradició en la història de la investigació prehistòrica. Paradòxicament, un dels aspectes del registre arqueològic que resulta obviat o marginat en major freqüència en la investigació és el d'un tipus específic d'artefactes lítics: l'instrumental macrolític. Aquest fet, no només contrasta amb les bones possibilitats de conservació d'aquest tipus de material i la seva abundància en la majoria dels jaciments arqueològics, sinó també amb el paper decisiu que van desenvolupar els instruments de treball macrolític en la realització de múltiples activitats. El processat de cereal o altres  recursos vegetals, el treball de la pell i la fusta, la producció ceràmica, la mineria o la metal·lúrgia són alguns dels processos de producció que van dependre en major o menor mesura de l'ús d'eines de pedra. En moltes d'aquestes activitats, aquests artefactes constitueixen els únics indicadors que permeten testimoniar un determinat tipus de producció en un assentament, així com avaluar la intensitat d'aquesta producció.